Obra i passatges
L’obra —Joan, Gènesi o la Ilíada— és la unitat estable. Els passatges són fragments identificables dins l’obra i no projectes independents.
Guia del portal
De la lectura a una decisió editorial verificable
Traditore permet comparar textos antics, assajar traduccions alternatives i discutir-les sense perdre mai qui va canviar què, per què ho va fer i quin text va veure cada revisor.
Comença a explorar01 · Vocabulary
Les peces del sistema
Projecte
És un espai editorial amb objectiu, llengua, llicència, visibilitat, membres i criteris propis. Diversos projectes poden treballar sobre una mateixa obra.
Branca
És una línia de traducció completa. Main és la línia protegida; les branques alternatives permeten provar hipòtesis sense alterar-la.
Commit
És una decisió versionada amb URL pròpia: registra el text anterior i el nou, l’autor, el missatge, la justificació, la categoria, els pares i el moment exacte. Qualsevol commit es pot comparar o usar per obrir una branca històrica.
Merge proposal
Demana incorporar a Main un conjunt concret de canvis d’una altra branca. Conserva els commits exactes que es van comparar.
Release
És una instantània amb nom i llicència que es pot citar. Publicar-la no converteix aquella lectura en l’única correcta.
02 · Workflow
Un recorregut habitual
Troba o crea un projecte
Consulta el catàleg per obra. Pots començar des de l’edició de referència o copiar una branca d’un projecte públic. El projecte derivat és independent i conserva la procedència.
Treballa en una branca
Main està protegida. Crea una branca per a una hipòtesi coherent —per exemple, una opció sintàctica— i descriu-ne el propòsit.
Documenta cada canvi
Selecciona un passatge, redacta la nova traducció i explica el guany interpretatiu, el cost, les proves i la incertesa restant.
Obre una proposta
Quan la branca estigui preparada, proposa’n els canvis a Main. Cada passatge queda seleccionable perquè es pugui fer una integració parcial.
Revisa el text exacte
Els revisors aproven, comenten o demanen canvis sobre un commit concret. Una edició posterior no modifica silenciosament allò que ja s’havia revisat.
Integra, conserva o reverteix
L’owner o l’editor integra els ítems aprovats. Els rebutjats, les discussions i les branques no desapareixen. Si una decisió s’ha de desfer, una reversió crea una branca, un commit invers i una proposta nova: mai no reescriu la història.
03 · Permissions
Qui pot fer què?
Els permisos són locals a cada projecte. Una mateixa persona pot tenir rols diferents en projectes diferents.
Owner
Control editorial complet: membres, branques, commits, propostes, revisions, integracions i releases.
Editor
Pot editar i governar el flux editorial, revisar i integrar; no administra membres ni publica releases.
Reviewer
Pot llegir, comentar i emetre una revisió, però no modificar la traducció ni integrar-la.
Contributor
Pot crear branques alternatives, fer-hi commits i obrir propostes; no pot escriure directament a Main.
04 · Divergence
Què passa si Main canvia?
La proposta continua mostrant la diferència històrica que es va sotmetre a revisió i, separadament, els canvis posteriors de Main. Si no se solapen, es pot recrear la proposta contra el nou estat. Si afecten el mateix passatge, el portal exigeix una resolució explícita. Si Main ja conté exactament el text proposat, es pot registrar la decisió sense fingir que encara queda un canvi textual.
05 · Access
Visibilitat i reutilització
Public
Qualsevol persona el pot trobar i llegir. Una branca pública es pot usar com a punt de partida d’un projecte nou.
Private
Només el poden veure els membres. No apareix al catàleg ni es pot usar com a origen extern.
Fork
Copia text, obra, llengua, llicència i procedència; no copia membres, permisos, comentaris, revisions ni propostes.
06 · Cas pràctic
Joan 1:1: construir una edició, no només corregir una frase
L’exemple no busca decidir quina traducció és «la correcta». Mostra com un equip converteix un problema filològic en un procés de recerca transparent: defineix criteris, reuneix evidència, compara hipòtesis i publica una decisió que es pot discutir i citar.
Encàrrec editorial
Una traducció catalana del pròleg de Joan
El projecte vol oferir una traducció llegible per a un públic no especialista, però prou explícita perquè les decisions sobre λόγος i θεός es puguin rastrejar. Joan 1:1 no es tracta aïlladament: la solució s’ha de sostenir també a 1:3 i 1:14.
- Corpus
- Joan 1:1–18
- Text font
- SBLGNT 1.2
- Criteri
- Claredat, coherència i traçabilitat
Passatge en discussió · Joan 1:1
Ἐν ἀρχῇ ἦν ὁ λόγος, καὶ ὁ λόγος ἦν πρὸς τὸν θεόν, καὶ θεὸς ἦν ὁ λόγος.Lectura de treball a Main. «Al principi existia la Paraula; la Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.» No és el punt final: és l’estat compartit des del qual comença la recerca.
Delimitar la pregunta abans de tocar el text
L’equip no pregunta simplement «quina paraula hi posem?». Formula dues qüestions relacionades: com s’ha de representar λόγος al llarg del pròleg i què comunica la construcció θεὸς ἦν ὁ λόγος en català. L’objectiu i els criteris del projecte permetran jutjar les propostes amb alguna cosa més que preferències personals.
Abast
Joan 1:1, 1:3 i 1:14 s’han de llegir conjuntament.
Destinatari
Lector català no especialista, sense ocultar l’ambigüitat del grec.
Pregunta editorial
Cal traduir λόγος, conservar Logos o combinar text i explicació?
Construir el dossier d’evidències
Abans de proposar res, els col·laboradors fixen l’edició grega que consulten i documenten a les justificacions i als comentaris què pesa en la decisió. Així, la discussió no queda reduïda a un intercanvi de gustos.
Textual
La proposta indica l’edició font i el passatge exacte sobre el qual treballa.
Lingüística
S’explicita la posició predicativa de θεός i per què admet més d’una representació raonable.
Comparativa
Es confronten traduccions de referència i l’ús de λόγος dins el mateix pròleg.
Convertir interpretacions en hipòtesis comparables
Cada branca desenvolupa una línia editorial coherent, no una còpia del document amb una paraula diferent. Pot afectar diversos passatges i acumular decisions relacionades, sempre amb autoria i justificació.
branca/paraula
Prioritza naturalitat: «la Paraula», amb coherència a 1:3 i 1:14.
branca/logos
Conserva «Logos» i assumeix que el projecte haurà d’orientar el lector.
branca/qualitativa
Assaja «era divina» i documenta tant el matís que vol preservar com el desplaçament interpretatiu que pot introduir.
Revisar arguments, coherència i conseqüències
La proposta de merge reuneix els passatges afectats. Un revisor pot valorar positivament l’anàlisi de θεός però qüestionar la coherència de λόγος a 1:14; un altre pot demanar que la justificació faci visible una lectura rival. Cada revisió queda vinculada al commit exacte que ha examinat.
Fidelitat
Què preserva i què perd cada opció respecte del grec?
Coherència
La mateixa decisió funciona a tot el corpus definit pel projecte?
Responsabilitat
El lector pot distingir l’evidència, la interpretació i la decisió editorial?
Prendre una decisió editorial parcial i reversible
L’editor pot integrar els ítems ben resolts, deixar-ne altres pendents i conservar les branques alternatives. Per exemple, Main pot mantenir «Paraula» a 1:1 i 1:14, incorporar una justificació més precisa sorgida de la branca qualitativa i rebutjar «era divina» com a text principal. La contribució rebutjada no s’esborra: continua essent una hipòtesi documentada.
Integrat
Els passatges i arguments que compleixen els criteris.
Pendent
Les decisions que necessiten més evidència o una nova redacció.
Conservat
Les alternatives, revisions, autoria i raons del judici editorial.
Publicar un resultat citable sense clausurar el debat
Quan el conjunt és prou estable, el projecte crea una release amb nom, data i llicència. El lector pot citar aquell estat concret i, alhora, recórrer la procedència de les seves decisions. Una edició futura podrà reprendre una branca descartada o respondre a noves evidències sense reescriure silenciosament la història de l’edició anterior.
Què ha produït realment el projecte?
No només una frase final, sinó una edició amb criteris explícits, relació amb una font identificada, alternatives intel·lectualment honestes, autoria, revisió, decisions editorials i una instantània publicable. El control de versions n’és la infraestructura; el producte és el coneixement editorial verificable.
Tres idees per orientar-se
Una branca és una hipòtesi, no una carpeta.
Un commit explica una decisió, no només desa text.
Una integració registra judici editorial; no demostra que una traducció sigui definitiva.
Preparat per començar?
Explora un projecte existent o crea’n un de propi.